Com sempre, al ser l'últim grup ens quedem amb ganes de més pero no veure-lo tot, però amb això no podem fer res. De totes maneres, l'excursió va ser molt productiva.
Encara que jo ja havia estat en un arxiu, mai vaig tenir una guia que m'explicara detalladament que es guarda en aquests llocs i que es fa amb els llibres. A l'arxiu al qual vaig acudir en el seu moment és en el qual està en la biblioteca de la facultat de Dret de la Universitat d'Alacant. No sé si seguirà estant, però vaig haver d'anar a consultar un parell de llibres per a fer un treball. Per estar localitzada en aquesta zona, la gran majoria de llibres que guarden són sobre lleis i dret, supose que per a consultes i treballs dels estudiants.
Tornant a la visita feta en aquest curs, ens va ensenyar com conserven, recuperen i protegeixen els diferents documents que els arriben. Allí guarden qualsevol tipus d'exemplar escrit: llibres, dibuixos, fitxes, inscripcions, fins i tot els expedients acadèmics d'algun col·legi. Excepte pocs llibres, tots poden ser consultats i fotocopiats, ja que de tot el que està allí no existeix còpia, és únic i, per tant, no es poden traure de l'edifici. El qual, està habilitat per a mantenir una temperatura i humitat òptimes per a la conservació dels llibres i no contribuir a l'aparició dels xicotets insectes i bestioles que s'alimenten d'ells, els que comunament coneixem com "peixets de terra".
Personalment, la qual cosa més em va impactar va ser l'exposició de la guerra civil Espanyola que tenien posada amb els diferents joguets dels xiquets que la van viure i mostraven en les seues creacions. Impacta observar com els xiquets són xiquets, però no cecs ni sords. Comprenen el que succeeix al seu al voltant.
Per la temàtica de l'exposició portem cadascun de nosaltres una foto d'algun familiar femení. D'aquesta manera treballem la perspectiva de gènere i indaguem una mica més en la nostra família. L'objectiu era portar la informació a l'arxiu històric i d'aquesta forma deixar més informació important sobre les dones, que antigament no se'ls donava la importància ni paper que es procura ara.
Jo vaig portar la foto de la meua besàvia Valentina, qui va ser dama de companyia d'una de les Comtesses o Duquesses que eren dames de companyia de la reina Victoria Eugenia de Battenberg. Després de casar-se va haver de deixar aquest treball i amb el temps va obrir una tintoreria. Per a aquells temps, podríem dir que va ser una pionera en obrir el seu propi negoci i treballar tant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario